El menyspreu silenciós

Qui pot escoltar l’enorme quantitat d’auto-menyspreus, silenciosos però constants, que hi ha al llarg del dia al cap d’una dona? Que si em sobren un parell de kilos, que si aquest gra està molt lleig, que un altre cop m’ha crescut pèl…Que tinc cel·lulitis, que tinc el cabell encrespat, que em penja pell dels braços…També tinc la cara feta un nyap, tinc molta panxa, tinc les cames grosses, m’estan sortint varius…

Des de la recerca de la perfecció, s’arriba a la infelicitat. No és broma quan diem que, si els pensaments de les dones poguessin ser vistos als nostres front, el món quedaria garratibat amb els menyspreus i crítiques a les què ens sotmetem gairebé sense adonar-nos, i que son la música de fons de cada dia. D’acord, no és una anorèxia o una bulímia amb totes les lletres, però certament és un conflicte seriós amb la imatge corporal que caldria ser curat.

Una vegada vaig estar en un gimnàs que no tenia miralls. Al principi em va semblar estrany, però escoltant a altres dones al vestuari, algunes deien que així els agradava més perquè no tenien la oportunitat de fixar-se en el seu cul, la panxa o la “mala cara” que feien. Deien que aquell lloc els hi donava la oportunitat d’anar al gimnàs a passar-ho bé i no a vigilar-se al mirall constantment. El cert és que algunes dones es decanten cap a una actitud despectiva respecte el cos d’antres dones, amb frases com “les gordes no haurien de posar-se en bikini a la platja”, o “ui, aquella va sense depilar, renoi!” i d’altres perles semblants. És el mateix conflicte amb l’autoestima, però enlloc de quedar-se dins, és bolcat cap a l’exterior.

El pitjor és que aquestes frases no s’acostumen a verbalitzar, malgrat passar per la ment de moltes dones. Quan s’expressen en veu alta ès fàcil veure que hi ha baixa autoestima en la persona, però quan queden de portes en dins, és prou més difícil de diagnosticar. Qui no s’ha pres algun cop infusions o píndoles per a perdre pes? Qui no s’ha plantejat que, si tingués diners, es faria tal o qual operació estètica? Algun cop et mires el propi reflex als vidres dels aparadors de les tendes per assegurar-te que no se’t veu “massa” el cul o la panxa?

A través d’aquest articule, et convidem a fer la reflexió interna sobre la imatge que ten de tu mateixa (o de tu mateix), per tal que valoris si t’agradaria viure en pau amb el teu cos. Podem ajudar-te a trobar l’origen de tots els menyspreus que, de manera silenciosa, fas al teu cos. Perquè és possible sanar-los per a que només et dediquis a gaudir del teu cos i de la vida; Com ho fan els nens i les nenes que estimen el seu cos en posar-se el banyador per anar a l’aigua a l’estiu! Recordes quan, com a nena, la única cosa que et preocupava durant l’estiu era quin gelat escollir?

Si vols viure en pau amb el teu cos, truca’ns al 600.235.631 o escriu-nos a nuria@nairem.cat i sol·licita’ns informació sense compromís! T’oferim la possibilitat d’iniciar un procés de teràpia que inclou auriculoteràpia i Medicina Xinesa, a més d’assessorament en Flors de Bach o homeopatia. La nostra professionalitat, amor i compromís vers el teu present i futur emocional, a cada visita. Si vols viure una experiència tan única com sanadora, inscriu-te al nostre curs de Flors de Bach i Camps Energètics (homeopatia i Medicina Xinesa).

Núria Esther Garcia, psicoterapeuta, docent, acupuntora 

nuria@nairem.cat   600 235 631   www.nairem.cat  

C/Gran de Gràcia 204, Barcelona