I si m’atrauen les dones?

Com a dona, se t’ha passat aquesta idea pel cap, algun cop? Estàs veient que, de les relacions amb homes, et creix la frustració i inclus confusió respecte la teva tendència sexual? La meva intenció aquí, tan sols és fer-te costat en la comprensió cap a tu mateixa, sigui quina sigui la teva tendència sexual.

Per començar, algunes preguntes importants que necessitem fer-nos són: què vull, què espero o què busco en un home?

Existeix la possibilitat (més comuna del què pensem), que una dona busqui o necessiti la protecció d’una figura masculina per tal de ser sostinguda o recollida. Potser també, hi hagi necessitat de recer econòmic.

Pots preguntar-te ara també: com són les teves relacions sexuals amb un home? Et sents confiada, oberta, lliure i segura de tu mateixa? Et falta res? Et sobra res? Segons com, tens dificultats per a arribar a l’orgasme?

En moltes parelles heterosexuals la relació personal és estupenda, hi ha bona sintonia a tots els escenaris: a les tasques de casa, durant les vacances, a la organització dels caps de setmana, a l’economia, en la confiança, amor i recolzament mutu….Però en massa ocasions ens trobem que està tot fantàstic excepte el sexe, sobre tot per part de la dona. En realitat, de poc o de res serveix l’excusa de què amb el temps es perd la passió, o que és culpa de la rutina o del cansament. És important prendre consciència que, si algun aspecte no funciona be a la parella, hi ha quelcom que no està en línia.

No hem d’oblidar el rebuig (cada cop menor, sí, però encara existent) al lesbianisme. En general, els homes homosexuals tenen molta més visibilitat i acceptació social que les dones homosexuals. Existeix també la lesbofòbia interioritzada: quan una dona internament critica, jutja, rebutja o desprecia el lesbianisme, com si “no fora natural”, o com si fora “una porcada”, o si “no foren famílies/parelles de veritat” etcètera…. Quants cops has sentit dir que les lesbianes són unes “boyeres”, “tortilleres”, “guarres”, “meuques”….? Paraules pejoratives, no en falten, no!. Quants cops has sentit a dir que aquella dona “és massa masculina”?

Aquests prejudicis s’escolten fins i tot dins l’entorn LGBTI, amb frases com “a aquesta se li nota que és lesbiana” o “a aquella no se li nota gens”. Aviam…és que hem de dur la sexualitat escrita al front? Imagina’t un món en el que anéssim tots i totes amb un post-it al front indicant “gay”, “hetero”, “lesbiana”, “bisexual”, “transexual”, “intersexual”…estem bojos?

Ara, com a nena que vas ser, digue’m si vas tenir un pare protector, amable, emocionalment sensible i curós que t’alimentés el cor amb autoestima i respecte per tu mateixa. De debò el vas tenir? Moltes nenes (i nens, per suposat) no l’han tingut i aquesta falta queda latent, com si hi hagués un buit o una ferida en el teu cor, que encara és sense curar. Això és visible quan la dona espera o considera que l’home ha de venir a recollir-la a casa, pagar el sopar de la primera cita, prendre la iniciativa en les trucades o en iniciar el contacte, conduir el cotxe (el cotxe de l’home!) o planificar les vacances. Quantes dones necessiten ser la princesa de l’home? De debò….perquè? Per ser l’home? Atura’t a trobar una raó lògica i equitativa en les persones, per a que una d’elles hagi d’assumir aquestes responsabilitats i l’atre no.

Evidentment en aquest article no enfoquem ni sentenciem “l’origen” de la heterosexualitat ni del lesbianisme (ni la comunitat LGTBI)  en una carència de pare, ni molt menys!!! Cada nen o nena sobreviu com pot a la seva infantesa. Bàsicament perquè la sexualitat neix i no es fa. El què passa és que alguns cops una dona pot confondre la seva sexualitat, creient i sentint-se heterosexual. I això és bastant cert, perquè quan la necessitat de recer emocional va quedar pendent sent nena, aquesta necessitat preval i invalida totes les altres, és a dir: el prioritari és trobar el recer, passant per sobre de la resta de necessitats que es tenen com a dona adulta. Perquè qui decideix és la nena, no la dona que esdevé del present. I les nenes no tenen sexe amb el pare, només volen sentir-se cuidades, com princeses protegides, confiant que el pare s’encarregarà de tot el que els pares-homes s’han d’encarregar.

Curar, per a deixar anar la necessitat d’un home protector, no és fàcil. Implica profunditzar en la pròpia infantesa per a adonar-se com la nena que vas ser encara està dirigint una part de la teva vida. Implica plorar, sentir el buit o l’abandonament del pare, la ràbia per no haver-te sentit important ni prioritària per al teu pare (quantes hores treballava ell? Quina era la seva prioritat?).

Aquí no estem per a jutjar la criança que el pare o la mare et van oferir, perquè segurament prou feina van tenir ells amb intentar no repetir patrons dels seus pares. Estem “només” per a ajudar-te a comprendre què et pot estar passant amb el sexe, per si sents confusió o frustració respecte al què esperes d’un home i el què finalment reps.

T’agradaria netejar i curar les teves ferides, per a que la teva sexualitat sigui enriquidora? T’oferim la possibilitat d’iniciar un procés de psicoteràpia que inclou auriculoteràpia i Medicina Xinesa, a més d’assessorament en Flors de Bach o homeopatia. La nostra professionalitat, amor i compromís amb el teu present i futur emocional, a cada visita. I si vols viure una experiència tan única com sanadora, inscriu-te al nostre Curs de Flors de Bach i Camps Energètics (Homeopatia i Medicina Xinesa), comprendràs com i perquè has anat funcionant al llarg de la teva vida.

Núria Esther Garcia, psicoterapeuta, docent, acupuntora 

nuria@nairem.cat   600 235 631   www.nairem.cat  

C/Gran de Gràcia 204, Barcelona