Per un porro no passa res!

No, és clar que no. I per una borratxera, tampoc. Bé, en principi no passa res; el teu cos elimina les toxines al dia següent, en mig d’una ressaca impresionant, i s’acabat el bròquil, oi?

T’has aturat mai a pensar en les conseqüències energètiques d’alterar la teva consciència a través de la marihuana, l’alcohol o la cocaïna?

D’acord, estàs de festa i els teus amics volen passar-s’ho encara millor. Algú treu un porro i… home, com que és dissabte i vas aclaparat perquè has tingut una setmana horrible, vols relaxar-te i entres en el joc. La veritat és que al principi mola sentir-se diferent, més content, com “més lliure”. A més, fa estona que les cerveses i els cubates van i venen, i sembla que la combinació de porros+alcohol+riure és molt xula, perquè per fi et sents a gust, integrat en un grup, sense preocupacions, amb tota la nit per a tu i els teus.

A meitat de la nit, algú porta cocaïna i….osti això ja et sembla un gra massa. La vas tastat fa un temps i no et va deixar bon regust, perqué al matí següent vas tenir una davallada emocional important, fins i tot se’t va passar pel cap la idea del suïcidi. Una paranoia, renoi! Així que…de coca, res de res. Tabac, porros, cerveses i cubates d’acord, però coca no!.

Em dic Núria Esther, soc psicoterapeuta, acupuntora i docent. Tinc la capacitat de percebre els Camps Energètics de les emocions de les persones (soc l’autora del llibre “Campos Energéticos y Flores de Bach”). Puc percebre, a més a més les energies i/o Ànimes dels éssers que un dia van morir però que encara son “per aquí”. La meva tasca terapèutica es remunta al 2002, i en aquest temps he vist moltíssimes conseqüències, tant físiques, com emocionals i energètiques en persones que, algun cop, han pres algun tipus de substància que ha modificat la seva consciència.

És molt cert quan una persona, havent pres alguna cosa, fumat o esnifat quelcom, diu que escolta veus, veu colors, formes, energies… Sí, això és així, perquè totes les substàncies que alteren la consciència obren descontroladament les nostres percepcions. Alhora significa que s’és un blanc fàcil per a que determinades energies se’ns “enganxin”, modificant la nostra manera de ser, sentir, pensar i actuar. Quan una energia se’ns enganxa, significa que s’allotja -s’introdueix- en el nostre Camp Energètic. Al obrir forçosament la capacitat perceptiva, no hi ha cap mena de control sobre la pròpia integritat energètica. Sovint es tenen pensaments traient gravetat a l’episodi de drogadicció (sí drogadicció, sense pèls a la llengua), i és possible entrar en una espiral de sotmetiment, tant a la substància com a aquestes energies. S’inicia, garanteix i enforteix la desconnexió severa amb la pròpia realitat emocional i s’obre la porta a les faltes al respecte al propi cos mitjançant les drogues, mala alimentació i falta de descans, sense que se’n tingui consciència.

Porto moltíssims anys veient els ulls de les persones que venen a teràpia; de fet, és el primer que faig al rebre a un pacient. I quan percebo una “negror” especial, allà hi ha clarament un enganxament. Al parlar de drogadicció no em refereixo a la típica imatge dels 80, d’un noiet amb l’agulla clavada al braç, al mig del carrer a la nit. No, quan parlo de drogadicció em refereixo al que viuen moltes persones, que poden fumar-se un porro a casa, tranquil·lament, per a poder dormir, o quan agafen “el puntet” el cap de setmana, perquè, pse…cal passar-s’ho bé una mica i tampoc n’hi ha per tant, oi?

Hem de ser conscients que hi ha moltíssim consum (inclús diari) de marihuana, alcohol o cocaïna, sobre tot en persones que ronden els 30 anys i que tenen una posició social més o menys estable.

Les conseqüències de dur “enganxada” una energia fosca, són moltes:

  • Menyspreu absolut per un procés de teràpia, sensació que el terapeuta “m’està prenent el pèl”. Aquestes energies sintonitzen amb el ressentiment, desconfiança vers el món i victimisme intern de la persona. Greus conseqüències pel Fetge-Vessícula.
  • Menyspreu i/o sensació de fàstic vers les essències florals i/o essència de turmalina negra. Possibilitat de trencament “accidental” de l’ampolleta amb essències que se li ha entregat a teràpia. Això passa milers de vegades!
  • Pensaments més o menys recurrents en què la vida no té sentit, que el suïcidi seria una opció valorable. Greus conseqüències pel Ronyó.
  • Somnis o sensacions nocturnes en les que es percep una energia negra que se’ns vol endur. Impossibilitat real de tallar amb aquesta percepció, inclús tenir la vivència d’haver viatjat a algún lloc amb aquestes energies (i això és tan real i constant a teràpia, com que dos i dos són quatre). Sensació que, a la nit, no s’és amo d’un mateix.
  • Rebuig intens i frontal a adonar-se del que està passant. La persona no és capaç de mirar als ulls, defuig la mirada i quan et mira, no és ella, perquè no són els seus ulls.
  • És possible que aquesta energia es vagi traspassant d’unes persones a d’altres, allotjant-se en diferents membres de la família i amics, tinguin l’edat que tinguin (nens inclosos, per suposat).
  • A llarg termini, pèrdua del camí vital i de les pròpies fites; la vida queda detinguda, i la persona no pot avançar ni aconseguir allò que la seva Ànima necessita. Això significa que, malgrat tenir una feina “normal” o estable, la necessitat de  l’Ànima de crear quelcom bonic, positiu i constructiu per a sí mateixa o per a l’entorn, queda castrada i demorada. Estem parlant de que possiblement el propòsit de vida queda inhabilitat (poca broma).

Quan un pacient que ve a teràpia porta adjuntes aquestes energies, ràpidament me n’adono. Ofereixo determinades essències i/o medicaments Homeopàtics per a “desenganxar” les energies, però sense perdre de vista l’origen, la raó per la qual ha pres drogues. Perquè si “només” em dediqués a desenganxar energies i la persona tornés a dur-les a la següent sessió, la meva feina seria com escombrar al desert. És important saber que aquestes energies no són, per exemple, l’Ànima de l’avi que va morir, o l’Ànima de la mare que tracta d’ajudar al pacient; estem parlant d’energies que no formen part de la naturalesa de les persones, simplement.

A teràpia, hem d’anar a l’origen de la conducta del pacient, independentment que sigui una conducta puntual o repetitiva. Sempre i quan el pacient accepti i integri les ferides que duu al seu cor, i estigui disposat a sentir-les per a sanar-les, el procés de teràpia serà un èxit. I els porros, les cerveses, els cubates, la cocaïna, restaran al passat. Cert és que en massa ocasions el pacient no està disposat a sentir dolor, ni a prendre responsabilitat vers la seva persona, cosa que aprofiten aquestes energies per a fer-li creure que vol abandonar la teràpia, perquè “ara no té temps amb els horaris de la feina” o que “la teràpia és massa cara”. Per aquesta raó, el procés terapèutic té moments en els que, una cop trobat l’origen real (i dolorós) que jeu sota la drogadicció, el pacient abandona la teràpia.

Potser creiem que per un porro, una borratxera o una ratlla de cocaïna no passa res; bé… què passaria si deixessis la porta oberta de casa teva mentre dorms, només una nit?

Si sospites que podries estar allotjant una d’aquestes energies, t’oferim la possibilitat de demanar visita per a una visita de Camp Energètic.

Al nostre curs de Flors de Bach, Camps Energètics i Medicina Xinesa  aprenem a percebre tant els Camps Energètics com aquest altre tipus d’energies. Aprenem també a treballar amb d’altres essències i medicaments homeopàtics, en trobar-nos amb un pacient o familiar en aquesta dinàmica.

Núria Esther Garcia Yuste

Psicoterapeuta, acupuntora reconeguda per la Societat d’Acupuntors de Catalunya

nuria@nairem.cat   600 235 631   www.nairem.cat  C/Robí 26, Barcelona