El sopar és a punt; Quants deures et queden?

Són dos quarts de nou de la nit i els nostres fills encara estan fent deures. Nos ens sembla del tot malament perquè, en realitat, nosaltres també treballem fins tard o ens duem feina a casa.

L’altre dia, un amic em comentava que, quan es torna a posar a l’ordinador després de sopar, la seva filla li va dir “pare, per què no ho deixes per demà?

Aturem-nos a pensar….estem vivint de dilluns a divendres? O el què fem és sobreviure fins que arribi el cap de setmana? Per què la vida només és els caps de setmana? Té sentit una vida de tant d’esforç, tasques, feina, estudi, si tan sols ens resten dos de cada set dies per gaudir? On resta el temps per a l’amor, el contacte emocional, el que s’aturi el temps i el gaudir dels teus? Espera perquè… i quan gaudim de nosaltres mateixos?

És clar, podem pensar que hi ha les vacances. Sí, però….en gaudim tan sols un mes l’any! (l’afortunat o afortunada que tingui un mes de vacances, seguit i pagat).

Necessitem valorar quin tipus de nutrició emocional estem donant als nostres fills, en uns centres educatius que garanteixen un currículum brillant, perquè és possible que aconseguim omplir els seus caps, deixant buits els seus cors. Potser tan buit com el nostre, al qual, per feina, no sempre hi parem atenció.

Com a psicoterapeuta, em dol el cor quan els meus pacients infants verbalitzen, amb resignació “el meu/la meva papa/mama està sempre treballant” o quan, un adult connecta amb la seva infantesa i sent exactament el mateix. Recordes com treballava el teu pare o la teva mare, i com et feia sentir això?.

La sensació d’abandonament emocional, invisibilitat i la baixa autoestima, estan a l’ordre del dia, tant en adults, com en infants. Alguns nens intenten compensar aquesta baixa autoestima a través de molt d’esforç a l’escola -i amb les notes- per tal de ser valorats pels adults (i així ser menys invisibles), o poden també refugiar-se a internet, sèries, dibuixos, televisió o videojocs per a consolar el dolor que, inconscientment senten. És curiós perquè massa adults també intentem puntuar-nos en base a l’èxit professional i/o ens refugiem en la tecnologia i les xarxes socials per a no sentir.

Com a mare en família monoparental i treballadora autònoma, et recomano que, disposis del temps que disposis, recordis que el teu fill o la teva filla només serà petit un cop a la vida. Troba un moment cada dia per fer que el teu fill et recordi, quan ja no hi siguis.

D’això, i de molt més respecte la nostra infantesa i la dels nostres fills, en parlem al nostre curs de Flors de Bach, Camps Energètics i Medicina Xinesa, de 80 hores, inscriu-te i tindràs la oportunitat de prendre consciència en qui ets i què vols oferir als demés.

Núria Esther Garcia, psicoterapeuta, docent, acupuntora 

nuria@nairem.cat   600 235 631   www.nairem.cat  

C/Robí 26, Barcelona