Què és la vida, en realitat?

La llibertat és dins teu, mai la trobaràs fora. Tots volem viure en llibertat, o al menys creiem viure en ella. El què passa és que moltes vegades no som conscients del què la vida es en realitat. La vida és allò que sents, no allò que fas.

No acostumo a parlar a nivell personal en aquest espai, però avui vull trencar aquesta norma. Desitjo explicar què és la vida, per a mi. Fins fa uns anys jo vivia “bé”, bueno…”normal, com tothom”. Passaven els dies, anava a la feina, dormia més o menys bé… Ara sé que no estava vivint, únicament sobrevivia al fet que avancessin les setmanes.

Afortunadament vaig caure al pou més profund de la tristesa. A moments, explotava en ràbia. Sovint l’angoixa era tan gran com per no deixar-me menjar en un parell de dies. Altres vegades, em menjava la nevera sencera o no podia deixar de fumar. El dolent no era sentir-me així (ja me n’havia sentit, sent nena i adolescent). El dolent era no conèixer res diferent. I el pitjor era que ni tan sols sabia què nassos em passava, si és que me passava res o és que en realitat la vida era així. Vaig començar a somiar coses “rares”, somnis molt estranys, ara violents, ara plens de vivències desagradables i intenses per a mi. Vaig confiar en una bona terapeuta i juntes vem anar tirant del fil d’aquells somnis tan estranys per a adonar-nos que el mal de panxa i el malestar digestiu que m’acompanyaven des de com a mínim quinze anys, estàven relacionats amb el què estava sortint a la llum.

I sí, vaig caure del tot. Vaig passar un any llarg en el pou més profund de la meva ànima. Sentint a cada minut les ganes de deixar de viure, de no voler avançar més amb la teràpia, de deixar-ho estar. Però la vida continuava, el meu fill necessitava el mateix caliu de sempre i el meu deure era continuar anant a la feina per a mantenir-lo a ell i a mi. El pitjor no era tocar fons; el pitjor era que la vida continuava i no em permetia aïllar-me del món dins el meu llit, per no sortir-hi mai més.

En aquell any llarg de teràpia, em vaig adonar que duia més de trenta anys vivint en el control, en la repressió, en la norma. Però, com saps que l’estructura que tens, en realitat no et sosté, sino que t’empresona? Em vaig adonar que els meus mecanismes per a sobreviure sentint-me “normal”, en realitat eren per no sentir-me pitjor. Em vaig adonar que res en la meva vida estava funcionant en realitat. No funcionava el meu descans, la meva alimentació, la meva ment, les meves emocions, el meu paper de mare, la meva sexualitat, la meva il·lusió, les meves fites. Només sabia que la vida tampoc era com per a tirar cohets, la veritat. I un dia em vaig preguntar…Ah, però….és que la vida no és això?. Fou dur, fou intens, fou difícil passar-ho en total soledat, és cert.

Ara sé com és la vida en realitat, i vull compartir-ho amb tu. La vida és menjar el que el meu organisme demanda. És el meu cos fort, sa, viu, al que li permeto emmalaltir quan ho necessita. És vestir i pentinar-me com jo decideixi. És la serenor interna de ser en pau amb el meu centre, que és la casa de la meva ànima. És agraïment per tenir la oportunitat que el meu fill em repti a ser millor persona. La vida és dormir, és descansar. És gaudir cada minut de la feina que brota de la meva ànima. És sentir la meva sexualitat i ser en pau amb ella. És estimar el meu cos, cada pèl, cada gra, cada cabell blanc. La vida és que la meva ment silenciï per sempre els retrets i les exigències. És comprendre com funcionen les meves emocions. És donar-me permís per a confiar en mi. És cridar, plorar, riure, enfadar-me fins l’infinit, decidir. És abraçar-me i abraçar. Només en tinc una, de vida i malgrat la hi hagi començat a viure tard, per fi he trobar la llibertar que no sabia que existia.

Una part de la meva vida és acompanyar les persones a que trobin la llibertat que tenen dins, ja sigui a través de la docència, com a través de la teràpia física o emocional. Gràcies per la teva lectura.

Núria Esther Garcia, psicoterapeuta, docent, acupuntora 

nuria@nairem.cat   600 235 631   www.nairem.cat  

C/Robí 26, Barcelona