Ens fem mal els uns als altres, fins a l’infinit

Les persones no ens fem mal entre nosaltres perquè sí. Ens fem mal perquè se’ns ha fet mal, igual que els nostres pares ens van fer mal perquè van ser ferits pels seus pares. Cap fruit neix sense una llavor. Vivim en una cadena on copiem i enganxem el què hem rebut, ja sigui en infantesa o en l’edat adulta.

Mares que donen una bufetada al seu fill, nens que tallen la cua d’una sargantana, pares que castiguen el seu fill cara la paret, caps que escridassen els seus treballadors, parelles que s’humilien l’un a l’altre…Però també nens i adolescents que maltracten el seu cos menjant “porqueries” o prenent drogues, dones que s’insulten a sí mateixes, homes que es castiguen treballant sense descans, noies que ofereixen el seu cos com a única eina per a ser estimades. L’agressivitat només es falta d’amor, és l’amor no rebut des de l’exterior. La culpa només és falta d’amor cap a un mateix.

Cal comprendre què porta a algú a ferir els demés; també cal comprendre perquè una persona es fereix a si mateixa indiscriminadament. Tot té un perquè, encara que algunes conductes semblin del tot incoherents.

Les persones tenim dos fonaments bàsics: l’autoestima i l’autonomia emocional. La primera ens permet respectar les nostres necessitats, emocions i sentiments per tal de tenir una vida coherent i respectuosa amb la pròpia ànima. La segona ens permet ser éssers humans emocionalment autònoms, no depenedents de res ni de ningú, amb plena llibertat per a establir relacions nutritives. Aquests fonaments són una planta, que conté dues llavors que han de ser regades per a créixer i donar els seus fruits a cada pas de la vida.

Què succeeix quan no se’ns ha regat ni cuidat la nostra planta? Tenim dues vies: tractar els demés tal i com vam ser tractats, o bé tractar-nos a nosaltres mateixos tal i com vam ser tractats. El què passa és que sovint fem les dues coses, perquè el dolor intern és tan gran que necessita ser “drenat” cap a l’exterior, ni que sigui una mica.

És com si hi hagués dos tipus de maltractament. El maltractament directe o actiu, com quan la mare ens clavava una bufa al més mínim “error” o com quan el pare ens escridassava tant com fer que entréssim en pànic. El maltractament indirecte o passiu, és aquell en què, per omissió, els nostres pares no ens van protegir davant alguna persona (inclús de la pròpia família) que ens faltava al respecte.

Sigui com sigui, d’això n’hem tret els fruits de la carença, quan ara no ens permetem ni el més mínim error (perquè la mare tampoc ens ho permetia) o quan ens enganxem a qualsevol relació i a qualsevol preu (per tal de ser visibles o importants per a algú). O fins i tot, quan la feina sempre va per davant de les nostres necessitats físiques o emocionals. La gravetat de les conseqüències dependrà de la profunditat de les nostres ferides.

Com a terapeuta, em dol veure com una persona fa mal als demés, i també em dol veure com es fa mal a sí mateixa. Tots duem ferides, i ara, com a adults per fi tenim la oportunitat, de cuidar la nostra planta, regant les llavors que encara no han pogut sorgir. Ara, com a adults, tenim la oportunitat de començar a apropar-nos al nen o la nena que vam ser, per tal de donar-li el què ningú li va donar. Fes la prova, avui, quan vagis a dormir, agafa’t una mà amb l’altre, com si poguessis acaronar el nen o la nena que vas ser. T’acompanyaven els teus pares a dormir? Ara pots acompanyar tu, el nen que vas ser. De debò, fes la prova!

Sabies que les llavors poden romandre intactes durant anys i anys, fins que no son germinades? La meva tasca com a psicoterapeuta sovint em fa sentir com una jardinera, guiant al pacient per tal que tregui les “males herbes” del seu jardí, ajudant-lo a trobar les seves millors llavors i donar-li la oportunitat que aprengui a cuidar el seu tresor, la resta de la seva vida. En paral.lel, la tasca docent em fa sentir la joia de compartir amb els meus alumnes el funcionament emocional i les seves conseqüències físiques, de la infantesa viscuda.

Núria Esther Garcia Yuste

Psicoterapeuta, acupuntora reconeguda per la Societat d’Acupuntors de Catalunya

nuria@nairem.cat   600 235 631   www.nairem.cat  C/Robí 26, Barcelona